Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que amene ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals

Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio bourlingue fer servir l’art com eina de prestigi i com per manifestacio de poder.

Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al meridione d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani va afavorir que verso les seves terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada verso l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important interprete militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.

L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Oratorio Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Notizia, i de l’abadia benedictina que molt aviat es aventure erigir al seu costat, fundada verso Guillem II 2 es remunta per 1174, sinon be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de segnavento la llegenda pel que fa a la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, achemine tenir molt a veure la seva costa, Margarita de Navarra, qui al mateix temps havia fundat dos monestirs per la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la stella nata da poco esglesia de Monreale.

Ja el 1183 el Sant Pare Luci III 4 bourlingue elevar a rang d’arxidiocesi aquesta fundacio, que poc verso poc ana assumint possessions i drets en l’organitzacio feudal del reialme arran de les successives i importants dotacions reials i, tambe, episcopals i papals, la qual affare ha estat interpretada per la historiografia com el resultat d’una rivalitat i emulacio entre els arquebisbes i els reis. Malgrat aquest apoteosic comencament, Monreale ja achemine entrar en decliu just despres de la mort del seu promotor, Guillem II, el novembre de 1189, moment per partir del qual l’esglesia avance comencar a patir una lenta ussurpacio de terres i drets, sense comptar amb les rebel·lions dels qua estaven sota la seva jurisdiccio. No obstant aixo, els reis, les reines i els emperadors que es van succeir en el govern de Sicilia (com Constance d’Haurteville, Enric VI Esempi di profilo meet an inmate i Frederic II ovverosia Carles d’Anjou i Carles V de Franca) van mostrar indivis constant interes a aquesta fundacio, promulgant edictes verso protegir-la i intentant restituir-la dels bens que li havien usurpat.

Anunciacio, Nativitat, Presentacio al Temple, Baptisme, Transfiguracio, Ressurreccio de Llatzer, Entrada de Crist per Jerusalem, Crucifixio, Anastasi ovvero Davallada als Inferns, Ascensio, Pentecosta i Koimesis o Dormicio

L’esglesia presenta planta de creu llatina amb tres naus separades per columnes procedents de l’espoli i que sostenen capitells d’inspiracio classica. L’ingres del costat occidental es realitza per traves d’un cos columnat flanquejat per dues torres campanar que guarda una gran apertura que, guarnida amb bronzes esculpits de Bonanno da Pisa, es avance col·locar el 1185. Certain cop verso l’interior, sorpren, verso mes de l’efecte estereoscopic del Crist Pantocrator harmonicament proporcionat dins la arco de l’absis central, l’efecte ritmic, equilibrat i acurat fins l’ultim detall entre l’arquitectura de l’edifici i el seu programa iconografic que, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament desenvolupades amb impressionants mosaics daurats, cobreix tota la seva superficie.

Avui catedral, aquest edifici, que disposa d’un spropositato claustre amb meravellosa escultura als seus capitells, constitueix el major edifici b mosaics de una certa quantita l’Occident medieval. L’espectacular absis sfoggio tres registres figurats. En el superior, dins la volta en quart d’esfera, Crist Pantocrator 5 s’alca, magnific, acompanyat verso la jerarquia celestial; aixo es, serafins, querubins i arcangels, i, just verso sota, l’esplendida Theotokos 6 s’exhibeix flanquejada per solemnes arcangels quando que al nivell inferior se’ns presenta excretion programa hagiografic que inclou les efigies de fins per 174 sants. Acompanyen aquestes visions divines i hagiografiques, recorrent les naus i d’acord amb la tradicio procedent de les primeres basiliques cristianes de Roma, nombrosos episodis veterotestamentaris, des del Genesi fins els episodis de Jacob. I ja al creuer, es desenvolupa el cicle cristologic que repren la iconografia de les dotze grans celebracions liturgiques bizantines o Dodekaorton 7 .

Dels mestres que realitzaren aquests mosaics giammai en sabem gairebe res, encara que es obvi que van beure de tradicions diverses, giammai nomes bizantines o llatines sino tambe angleses, com ja fa temps aventure reivindicar l’alemany Ernst Kitzinger, l’historiador de l’art que mes avance treballar sobre aquesta verso narratiu, tan compert i complex, reflecteix una voluntat de fusio de components orientals i occidentals, al temps que el programa hagiografic ens desvetlla part de la personalitat del seu promotor, Guillem II: la seva fascinacio pel mon bizanti, la seva voluntat verso rivalitzar amb el basileus, les seves aliances amb la stirpe Plantagenet i l’imperi germanic i, tambe, les seves arrels dins les tradicions locals del Sud.

Bonanno, Albume, Trascendenza di nuovo esistenzialita nei mosaici di Monreale, San Cataldo, 2014; Bordbeck, Sulamith, “Monreale from its Origin puro the End of the Middle Ages”, dins Annliese Nef (e.), Verso companion onesto medieval Palermo, Leiden, 2013, pp. 383-412; Sciortino, Lisa, Il duomo di Monreale, San Vendemiano (Treviso), 2012; Musco, Alessandro; Cusimano, Fabio; i D’Agostino, Salvatore, Monreale ancora la degoulina duomo. ; Pulvirenti, Emanuela, L’illuminazione dei mosaici di Monreale, Firenze, 2010; Lanzi, Wivine, Etude du progiciel decoratif de la cathedrale Santa . Naro, Cataldo (ed.), Il Cattedrale di Monreale: lo riso dei mosaici, Casa del Pontificio, 2009.

Una tessel·la es una petita peca cubica de marbre, de nazione cuita, de vidre, etc., que forma part d’un mosaic.

Guillem I, anomenat “Guillem el dolent”, pare de Guillem II i fill del rei Roger II i de la reina Elvira de Castella, bourlingue ser rei de Sicilia de 1131 a 1166.

Aquest Sant Pare, que tenia com a nom de bateig Ubaldo Allucingoli, va ser Pontefice des de l’1 de setembre de 1181 fins la seva mort, el 25 de novembre de 1185.

El sintesi, el Pantocrator es la imatge de Crist assegut en el seu tron, amb la ma dreta en actitud de beneir i sostenint en la ma esquerra el llibre dels Evangelis.

Theotokos es indivisible terme grec que significa Riva de Deu. Es el titol que l’esglesia cristiana dels primers temps dona verso Maria al Concili d’Efeso del 431 en referencia verso la seva maternitat divinal.